LA POLSEGUERA.

Diables d’Argentona (Maresme)

Tipus: Truja
Material: Fibra de vidre, resina de polièster.
Any de construcció: 2007/2008
Constructor: Taller del Dimoni Pelut (Marc Sala Audet)
Pes: Per determinar
Mides: Alçada: 2,60m. Llargada: 1,50m. Amplada: 1,60m.
Punts de Foc: 16 (8 per sortidors titani o súper carretilla, i 6 per patums o tubs cracker)
Tracció: Portat per una persona. En repòs s’aguanta sobre quatre potes d’alumini.
Acompanyament musical: El ball de la truja.

Anecdotari.

El 1997 es va fer una primera bèstia, la Truja. Era en forma d’ariet portada per quatre persones, amb un ball propi de tabals i gralles. Degut a varis motius, entre ells que la bèstia necessitava quatre persones per ballar, es va decidir fer una bèstia nova. L’actual truja Polseguera. El seu nom va ser triat per votació, d’entre diverses opcions, pels membres de la colla.”

Perquè repicatruges?

Una vella història de la tradició oral fa que als vilatans i vilatanes d’Argentona se’ns conegui com a Repicatruges, era adient doncs que la imatge de la colla fos una truja.
La història explica que a finals del segle XVII la vila d’Argentona va rebre la visita inesperada del bisbe de Barcelona, aquest en veure les condicions en què estava la parròquia – l’aviram passejava i picotejava lliurement pel cementiri, un fet que considerava un sacrilegi i de molt mal gust-, va amonestar al capellà. Després d’això, el bisbe va decidir anunciar una segona visita per tal de comprovar si s’havien corregit les lamentables condicions en què es trobava l’església i el seu entorn.
Aleshores, i durant algun temps, el poble i el seu mossèn van estar esperant, expectants, la visita del bisbe de Barcelona, un fet que en aquells temps constituïa un esdeveniment de grans dimensions degut a la rellevància de l’estament eclesiàstic barceloní. El campaner es va erigir en l’encarregat d’estar a l’aguait i van acordar que, faria saber a toc de campana als argentonins i argentonines el moment precís quan el bisbe arribés al poble, per així poder-li fer una bona rebuda. Un bon dia, el campaner veié des de la torre una munió de pols que s’aixecava riera enllà en direcció al poble, i automàticament començà a repicar campanes per avisar que el bisbe s’acostava. Però quina va ser la sorpresa de la gent del poble al veure que aquella polseguera no era pas la carrossa d’una autoritat religiosa sinó un carro d’un pagès amb dues truges ben bacones.
Des de llavors, i gràcies a aquesta història de confusió d’un bisbe per uns garrins, a la gent d’Argentona se la coneix com a “repicatruges” i diuen que al bisbe encara li dura l’empipada.